PEDRÓ I PASSEIG
Diàleg llegit a la presentació del joc "L'Escala en joc" creat pel CER.
NARRADOR:En un lloc de les nostres terres, nom del qual vull recordar, recordo i recordaré sempre, l’Escala, hi havia una rivalitat entre els dos únics barris de la població: el Pedró i el Passeig.
Som a la vora de les 9 del matí d´un dilluns feiner de qualsevol dia lectiu. Però, no de qualsevol any. Tots els nens i nenes de la vila ens disposem a fer camí cap a l´escola. Vinguem d´on vinguem, la gran majoria, coincidim a l´erm situat al costat de la filera de xiprers, enfilem les rústiques escales i ens retrobem al pati dels col.legis.
La petita història comença quan es troben la Mercè, del barri del Passeig que puja pel camí del Progrés i la Maria, del barri del Pedró, que fa camí pel carrer de l´Ajuntament, tot menjant una "ensiamada".
MARIA: Eo ! Mercè ! Com és que no vas venir ahir al cine Pekín ? Hi erem quasi totes a la fila 8…
MERCÈ: És que vam anar amb els meus cosins de Barcelona a berenar al Puig de les Sorres. Vam "xalar" més…
NARRADOR: Abans de que les nenes vagin cap al seu pati situat a la part nord de l´edifici i els nens ho facin cap a la part sud hi ha una petita discussió. El tema, el de quasi sempre. La rivalitat entre els dos barris escalencs. Un menja pa "xucat amb oli" i un altre pa amb"visucre".
JOAN: Què ! Us vam apallissar ahír ! Tres a zero !
JAUME: No n´hi ha per tant, l´any passat us vam guanyar per 2 a 0. I aquella "cancalleta"que l'"àrbit" no va pitar ?
JOSEP: Treu-te l'"esprit" de la boca o et "botiré" la cara, que no t'entenc.
JAUME: En menjo perquè tinc mal de "canyó".
MARIA: Sempre esteu igual. Amb el futbol. Però tots anem a fer volts al Carrer de les Botigues i és barri del Passeig.
MERCÈ: I nosaltres anem als Tres Pins a jugar.
JORDI: "Guaita" aquesta ! Si veniu al Tres Pins pot passar, però el dia que us vegi a la Pineda d´en Lassús les "gardeles" volaran com plomes en un dia de tramuntana i algú pot quedar "estabornit".
JOSEP: "Osclar"! Que no has vingut mai als estenedors ?
JAUME: A "feques" que no hi vindré pas mai més. Encara me'n sento de la "cossa" a la"clivilla" del dia del partit Pedró-Passeig.
MARIA: Ho veieu que s´hi guanya.
JOAN: Ai ! Les nenes sempre tan "manyagoies".
MERCÈ: És que no sé que hi trobeu amb aquesta rivalitat. Si al final et casaràs amb una del Pedró i aniràs a viure allà.
JOSEP: Això no t´ho creus ni tu.
JORDI: Res, els del Pedró anem a banyar a La Creu que no hi ha tantes "moques".
JOAN: Si però, quan vens nedant fins a l´Olla…
JORDI: I tu, "gallofa" que no has vingut mai fins a La Creu a buscar "curculles" ?
JOAN: Sí. Però quan arribo a la "llongada" del cargol i em veieu ja us tireu a l´aigua i ens voleu "afogar".
JORDI: I t'ho creus ? Per això has de fugir volant.
JOSEP: Voldràs dir nedant.
JAUME: "Talifot". Perquè quasi no toca l´aigua de lo de pressa que va de la basarda que té.
MARIA: "Aviam", perquè no us deixeu de tonteries i no ens trobem avui a la Plaça del Sol d´en Saguer i feu les paus.
JOAN: Si home ! A la Plaça, que està al Pedró. Si per cas ha d´ésser en terreny neutral.
MERCÈ: Ja em diràs on.
MARIA: Si dona. A la plaça de Cal Vaquer. No és el carrer del Mig el que ens separa ?
JAUME: Tens raó !
JOSEP: A mi "tampis".
JOAN: Estàs "boit" ? "Poc que" te'n recordes que l´any passat ens van venir a cremar el "maig" abans d´hora ?
JOSEP: Tens raó. Aquest any ens toca a nosaltres.
JORDI: Si us acosteu tan sols cent metres us en recordareu…
JOAN: I si diumenge et veig al cine de Ca l'Hereu també te´n portaràs la marca.
JORDI: Sempre esteu amb els cinemes. A tu no et deixarem entrar a Can Panxo a fer una partida al “futbolín”.
JAUME: O no et deixarem entrar al cine Cacauet.
JOSEP: El dia que vinguis a esperar les "esbotzades" a La Punta et lligarem al cantó de Can Fresneda fins que agafis un "pop".
MERCÈ: Bé, ja n´hi ha prou.
MARIA: Va, que ja és l´hora d´entrar a la classe.
MERCÈ: I tant li fa que siguis del Pedró com del Passeig, els "quebrats" són els "quebrats" i a mi em costen bastant.
MARIA: I tots portem la mateixa Enciclopèdia i és molt gruixuda. I tots som "esquenapelats".
NARRADOR: Cadascú es dirigeix cap a la seva classe. De moment som joves. Totes les amenaces no són més que paraules. En el fons tots som amics i anem al mateix col.legi. O deu ser terreny neutral ? De més grans ho veurem diferent. Però jo em pregunto: fins quan durarà aquesta rivalitat ? Sempre ? O arribarà un moment que no serà real i només serà un joc. Temps al temps.
Diàleg llegit a la presentació del joc "L'Escala en joc" creat pel CER.
NARRADOR:En un lloc de les nostres terres, nom del qual vull recordar, recordo i recordaré sempre, l’Escala, hi havia una rivalitat entre els dos únics barris de la població: el Pedró i el Passeig.
Som a la vora de les 9 del matí d´un dilluns feiner de qualsevol dia lectiu. Però, no de qualsevol any. Tots els nens i nenes de la vila ens disposem a fer camí cap a l´escola. Vinguem d´on vinguem, la gran majoria, coincidim a l´erm situat al costat de la filera de xiprers, enfilem les rústiques escales i ens retrobem al pati dels col.legis.
La petita història comença quan es troben la Mercè, del barri del Passeig que puja pel camí del Progrés i la Maria, del barri del Pedró, que fa camí pel carrer de l´Ajuntament, tot menjant una "ensiamada".
MARIA: Eo ! Mercè ! Com és que no vas venir ahir al cine Pekín ? Hi erem quasi totes a la fila 8…
MERCÈ: És que vam anar amb els meus cosins de Barcelona a berenar al Puig de les Sorres. Vam "xalar" més…
NARRADOR: Abans de que les nenes vagin cap al seu pati situat a la part nord de l´edifici i els nens ho facin cap a la part sud hi ha una petita discussió. El tema, el de quasi sempre. La rivalitat entre els dos barris escalencs. Un menja pa "xucat amb oli" i un altre pa amb"visucre".
JOAN: Què ! Us vam apallissar ahír ! Tres a zero !
JAUME: No n´hi ha per tant, l´any passat us vam guanyar per 2 a 0. I aquella "cancalleta"que l'"àrbit" no va pitar ?
JOSEP: Treu-te l'"esprit" de la boca o et "botiré" la cara, que no t'entenc.
JAUME: En menjo perquè tinc mal de "canyó".
MARIA: Sempre esteu igual. Amb el futbol. Però tots anem a fer volts al Carrer de les Botigues i és barri del Passeig.
MERCÈ: I nosaltres anem als Tres Pins a jugar.
JORDI: "Guaita" aquesta ! Si veniu al Tres Pins pot passar, però el dia que us vegi a la Pineda d´en Lassús les "gardeles" volaran com plomes en un dia de tramuntana i algú pot quedar "estabornit".
JOSEP: "Osclar"! Que no has vingut mai als estenedors ?
JAUME: A "feques" que no hi vindré pas mai més. Encara me'n sento de la "cossa" a la"clivilla" del dia del partit Pedró-Passeig.
MARIA: Ho veieu que s´hi guanya.
JOAN: Ai ! Les nenes sempre tan "manyagoies".
MERCÈ: És que no sé que hi trobeu amb aquesta rivalitat. Si al final et casaràs amb una del Pedró i aniràs a viure allà.
JOSEP: Això no t´ho creus ni tu.
JORDI: Res, els del Pedró anem a banyar a La Creu que no hi ha tantes "moques".
JOAN: Si però, quan vens nedant fins a l´Olla…
JORDI: I tu, "gallofa" que no has vingut mai fins a La Creu a buscar "curculles" ?
JOAN: Sí. Però quan arribo a la "llongada" del cargol i em veieu ja us tireu a l´aigua i ens voleu "afogar".
JORDI: I t'ho creus ? Per això has de fugir volant.
JOSEP: Voldràs dir nedant.
JAUME: "Talifot". Perquè quasi no toca l´aigua de lo de pressa que va de la basarda que té.
MARIA: "Aviam", perquè no us deixeu de tonteries i no ens trobem avui a la Plaça del Sol d´en Saguer i feu les paus.
JOAN: Si home ! A la Plaça, que està al Pedró. Si per cas ha d´ésser en terreny neutral.
MERCÈ: Ja em diràs on.
MARIA: Si dona. A la plaça de Cal Vaquer. No és el carrer del Mig el que ens separa ?
JAUME: Tens raó !
JOSEP: A mi "tampis".
JOAN: Estàs "boit" ? "Poc que" te'n recordes que l´any passat ens van venir a cremar el "maig" abans d´hora ?
JOSEP: Tens raó. Aquest any ens toca a nosaltres.
JORDI: Si us acosteu tan sols cent metres us en recordareu…
JOAN: I si diumenge et veig al cine de Ca l'Hereu també te´n portaràs la marca.
JORDI: Sempre esteu amb els cinemes. A tu no et deixarem entrar a Can Panxo a fer una partida al “futbolín”.
JAUME: O no et deixarem entrar al cine Cacauet.
JOSEP: El dia que vinguis a esperar les "esbotzades" a La Punta et lligarem al cantó de Can Fresneda fins que agafis un "pop".
MERCÈ: Bé, ja n´hi ha prou.
MARIA: Va, que ja és l´hora d´entrar a la classe.
MERCÈ: I tant li fa que siguis del Pedró com del Passeig, els "quebrats" són els "quebrats" i a mi em costen bastant.
MARIA: I tots portem la mateixa Enciclopèdia i és molt gruixuda. I tots som "esquenapelats".
NARRADOR: Cadascú es dirigeix cap a la seva classe. De moment som joves. Totes les amenaces no són més que paraules. En el fons tots som amics i anem al mateix col.legi. O deu ser terreny neutral ? De més grans ho veurem diferent. Però jo em pregunto: fins quan durarà aquesta rivalitat ? Sempre ? O arribarà un moment que no serà real i només serà un joc. Temps al temps.
