ELS INICIS DEL CASAL DELS JUBILATS
Jordi Piqué
És una doble satisfacció, per mi, ser soci de l’entitat: El Casal “Jardí del Pedró”. En primer lloc (si em permeteu) pel fet de que el meu pare, en Joaquim Piqué, va ser un dels socis fundadors i primer president i en segon lloc per formar part d´una entitat activa i totalment viva com així ho demostra la quantitat d’activitats que porta a terme.
Remenant apunts que el meu pare va deixar escrits he trobat aquest que parla dels fonaments de l’Associació. Diu així:
“Els motius de l’Associació de Jubilats d’aquesta vila ve de l’any 1984 i concretament arran d´un Decret que publicà el diari oficial nº 587 de la Generalitat i en data del 14 de desembre del 83, en el que deia que quedaba oberta la sol.licitud per demanar la construcció d’una miniresidència i Llar del Jubilat als pobles de l’Alt Empordà.
Donava de temps fins el 31 del mateix mes i any. El nostre Ajuntament posà fil a l’agulla i presentà Memòria i Projecte el mateix dia 31 i fou acceptat per la Generalitat amb nº d’entrada 4504 en el Departament de Sanitat i Seguretat Social i en el nostre Ajuntament entrà amb el nº 156 el dia 23 de gener del 84.
Veient que acceptaven el Projecte vam fer un pregó convidant els jubilats i pensionistes a una reunió a la sala del Centre Cultural i Municipal “Xavier Vilanova” per tal d’informar-los a través de l’Assistenta Social. S’anomenà una Junta provisional a l’espera de la constitució de la Junta definitiva en una votació que es va fer a la mateixa sala pocs dies després. D’aquesta votació en sortiren els següents membres: President: Joaquim Piqué, Secretari: Joaquim Simón, Tresorer: Amadeu Quintana, Vice-Secretari: Marina Murillo, Vocals: Martí Callol, Roser Sureda, Maria Sala, Martí Pratsevall, Àngel Garcia, Salvador Garcia…i altres socis fundadors.
La primera tasca fou la redacció dels Estatuts. Les trobades per tal d’organitzar alguna activitat els fèiem esporàdicament a la Plaça Víctor Català i cada primer dimecres de mes al Centre Cultural i Municipal Xavier Vilanova.
Al veure que el Projecte no tirava endavant, que en els terrenys cedits per l’Ajuntament no s´hi feia res i aprofitant (any 1987) que es posava a la venda l’antic Hotel Mirador, més conegut per Can Masset, vam demanar al Consistori la compra de l’edifici. Després d’estudiar les possibilitats, el comprà, disposant de la casa particular més els 3 pisos primers del conjunt de 9. En aquests restants, l’Ajuntament ha fet uns treballs d’arranjament construint unes sales que serveixen per fer-hi diferents activitats: aules pels alumnes del CEIP Empúries, ensenyament de català, francès, anglès, alemany, puntes de coixí, pintura i dibuix, tall i confecció, escola ecologista, gimnàstica dolça, formació d’adults, música: guitarra, piano, solfeig…”
(Suposo que aquesta llarga llista era una manera de justificar la compra, ja que hi havia un sector de la població que estaba en contra de l’adquisició d’un edifici vell i mal distribuït. Això fa uns 20 anys i encara va donant el seu rendiment continuant moltes de les activitats anomenades anteriorment i fins i tot s´hi han situat el departament d’Assistència Social i Cultura de l’Ajuntament, Ràdio i Televisió l’Escala, el PIJ, el Punt-Òmnia, l’escola de música El Gavià… entre altres coses.)
“Ara estem esperant l’arranjament de la planta baixa amb bar, terrassa, cuina, lavabos, sala polivalent. El projecte ja està aprobat i donat a una empresa, per això confiem que ens ho comencin aviat.
Des del 84 que no hem parat de treballar fins ara, febrer del 93. En total uns 9 anys, fins arribar on som. Primer vam aconseguir un terreny al Pedró, després, a canvi, Can Masset. Més tard uns aparells audiovisuals, unes 50 cadires i 40 taules pel bar, una cafetera, 100 cadires de plàstic. A més, rebem diners de subvenció de la Diputació i d’algunes Caixes d’Estalvis.
Tenim contactes i bones relacions amb altres casals: Roses, Figueres, Girona, Olot, Banyoles, Torroella de Montgrí, La Bisbal, Capellades, Manresa…
Som uns 460 socis i paguem 500 ptes.”
Jordi Piqué
És una doble satisfacció, per mi, ser soci de l’entitat: El Casal “Jardí del Pedró”. En primer lloc (si em permeteu) pel fet de que el meu pare, en Joaquim Piqué, va ser un dels socis fundadors i primer president i en segon lloc per formar part d´una entitat activa i totalment viva com així ho demostra la quantitat d’activitats que porta a terme.
Remenant apunts que el meu pare va deixar escrits he trobat aquest que parla dels fonaments de l’Associació. Diu així:
“Els motius de l’Associació de Jubilats d’aquesta vila ve de l’any 1984 i concretament arran d´un Decret que publicà el diari oficial nº 587 de la Generalitat i en data del 14 de desembre del 83, en el que deia que quedaba oberta la sol.licitud per demanar la construcció d’una miniresidència i Llar del Jubilat als pobles de l’Alt Empordà.
Donava de temps fins el 31 del mateix mes i any. El nostre Ajuntament posà fil a l’agulla i presentà Memòria i Projecte el mateix dia 31 i fou acceptat per la Generalitat amb nº d’entrada 4504 en el Departament de Sanitat i Seguretat Social i en el nostre Ajuntament entrà amb el nº 156 el dia 23 de gener del 84.
Veient que acceptaven el Projecte vam fer un pregó convidant els jubilats i pensionistes a una reunió a la sala del Centre Cultural i Municipal “Xavier Vilanova” per tal d’informar-los a través de l’Assistenta Social. S’anomenà una Junta provisional a l’espera de la constitució de la Junta definitiva en una votació que es va fer a la mateixa sala pocs dies després. D’aquesta votació en sortiren els següents membres: President: Joaquim Piqué, Secretari: Joaquim Simón, Tresorer: Amadeu Quintana, Vice-Secretari: Marina Murillo, Vocals: Martí Callol, Roser Sureda, Maria Sala, Martí Pratsevall, Àngel Garcia, Salvador Garcia…i altres socis fundadors.
La primera tasca fou la redacció dels Estatuts. Les trobades per tal d’organitzar alguna activitat els fèiem esporàdicament a la Plaça Víctor Català i cada primer dimecres de mes al Centre Cultural i Municipal Xavier Vilanova.
Al veure que el Projecte no tirava endavant, que en els terrenys cedits per l’Ajuntament no s´hi feia res i aprofitant (any 1987) que es posava a la venda l’antic Hotel Mirador, més conegut per Can Masset, vam demanar al Consistori la compra de l’edifici. Després d’estudiar les possibilitats, el comprà, disposant de la casa particular més els 3 pisos primers del conjunt de 9. En aquests restants, l’Ajuntament ha fet uns treballs d’arranjament construint unes sales que serveixen per fer-hi diferents activitats: aules pels alumnes del CEIP Empúries, ensenyament de català, francès, anglès, alemany, puntes de coixí, pintura i dibuix, tall i confecció, escola ecologista, gimnàstica dolça, formació d’adults, música: guitarra, piano, solfeig…”
(Suposo que aquesta llarga llista era una manera de justificar la compra, ja que hi havia un sector de la població que estaba en contra de l’adquisició d’un edifici vell i mal distribuït. Això fa uns 20 anys i encara va donant el seu rendiment continuant moltes de les activitats anomenades anteriorment i fins i tot s´hi han situat el departament d’Assistència Social i Cultura de l’Ajuntament, Ràdio i Televisió l’Escala, el PIJ, el Punt-Òmnia, l’escola de música El Gavià… entre altres coses.)
“Ara estem esperant l’arranjament de la planta baixa amb bar, terrassa, cuina, lavabos, sala polivalent. El projecte ja està aprobat i donat a una empresa, per això confiem que ens ho comencin aviat.
Des del 84 que no hem parat de treballar fins ara, febrer del 93. En total uns 9 anys, fins arribar on som. Primer vam aconseguir un terreny al Pedró, després, a canvi, Can Masset. Més tard uns aparells audiovisuals, unes 50 cadires i 40 taules pel bar, una cafetera, 100 cadires de plàstic. A més, rebem diners de subvenció de la Diputació i d’algunes Caixes d’Estalvis.
Tenim contactes i bones relacions amb altres casals: Roses, Figueres, Girona, Olot, Banyoles, Torroella de Montgrí, La Bisbal, Capellades, Manresa…
Som uns 460 socis i paguem 500 ptes.”
