CAN PANXO
ACTE PRIMER
Quadre primer
MARIA, AVI, JOAN, JOSEP I MIQUELET
Cafè de Can Panxo del poble mariner de l’Escala
NARRADOR: Ens trobem al cafè de Can Panxo. El típic cafè mariner on s´hi apleguen els mariners de la vila. És un dia fred d´hivern amb una gropada de tramontana que fa basarda. La MARIA, la mestressa, està darrera la barra, netejant gots. Asseguts al costat d´una taula de marbre s´hi troben en JOAN i en JOSEP. Juguen al dominó. L´AVI està vora la finestra llegint el diari. En MIQUELET està fent un solitari en una altra taula.
JOAN: De tan en quan una tramuntanada així va bé. Neteja l´aire i podem fer una partideta. Si vinguessin en Lluquet i en Rovelló podríem fer una butifarradota.
JOSEP: Tinc una mandra. No sé si és aquest temps tan estrany o que .
MIQUELET: No és el temps. És aquesta mena de jocs tan avorrits. Perquè no en cantem una. Avui és Nitbona. Podríem cantar una cançó de taverna. Eh nois ?
JOAN: Sempre estàs de cantades, tu. Vas equivocar la carrera.
MIQUELET: Tens raó. Podríem cantar El meu avi o… (Canta Quan jo en tenia 4 anys…)
JOSEP: Calla, que ja en tenim prou amb el vendaval que fa ara només li falta ploure.
MARIA: Vinga, si en canteu una jo també m´hi afegiré.
JOAN: Si canteu m´en vaig!
MIQUELET: Tot ho espatlles tu.
JOSEP: Va no discutiu més. Sempre esteu com gat i gos. Ja no haurieu d´ésser germans.
AVI: Ai nens. Quan tingueu la meva edat us adonareu de les bestieses que feu i del que no val la pena discutir-se per això. Més valdria que parlessiu de la vostra feina, del mar. Us penseu que ho sabeu tot i encara no sabeu els més petits secrets del pescador. A veure tu, on està la cova d´en Pap ?
JOAN: Això deu caure entre la Punta del Milà i la Cova de la Sal.
MIQUELET: Va, home, va ¡ Està exactament entre la Punta del Xeric i el Port del Rei.
JOSEP: Jo com que no ho sé prefereixo no dir cap bestiesa.
MARIA: A mi com que el mar em fa tanta por i no he anat mai per la costa no sabia ni que existís una cova amb el nom de l´avi Papat.
AVI: Ho veieu, homes ! Un dia, si voleu, anirem amb la barca Grossa per tota la costa i us ensenyaré tots els indrets des de les Platges del Riuet fins la Foradada.
NARRADOR: S´obre la porta del cafè i entren un vailet i una nena molt atrafagats.
MIQUELET: On van l´hereu de Can Teru…
JOSEP: i la pubilla de Cal Curru ?
NEN: Perdoneu, sabeu si ja ha arribat el noi de cal Freu, en Rovelló ?
NENA: I el meu germà, en Lluquet ?
JOAN: No, no han vingut. Per cert que si vinguessin faríem la butifarra.
JOSEP: O el truc ¡
MIQUELET: La qüestió es jugar a cartes. Sóu més avorrits.
JOAN: I tu que feies fins ara. Solitaris ?
MIQUELET: Mira ! Mira!
JOSEP: Va no discutiu més. La Maria potser ho sabrà. Maria ! Maria!
MARIA: Què passa ?
JOAN: Aquests nens pregunten si ja han arribat el noi Freu i el noi Curru…
MARIA: Ai fills. Poc que ser res jo. Que han surtit ?
NENA: Crec que si, al menys no és a casa i la barca petita, la Marieta, no és a la platja.
NEN: Es que la mare pateix molt. Quan arribin els hi digui que vinguin tot seguit.
MARIA: No patiu que els hi diré. Au, vinga cap a casa. Eh! Que voleu una “grassiosa” ?
NEN: No gràcies…
NENA: … que la mare ens renyaria.
JOAN: Au va, que la mare no ho sabrà i la Maria us convida de bon cor.
MARIA: Veniu cap aquí, bebeu-la i corre cuita cap a casa vostra a tranquilitzar la mare. I esteu tranquils que en Lluquet és valent i segur que deuen estar recollits en una cala.
MIQUELET: En Lluquet si, però en Rovelló és més espantadís…
NEN: Que es bona !
NENA: I que dolça !.
NEN I NENA: Gràcies senyora Maria.
NEN: Que Déu li pagui.
NEN I NENA: Passi-ho be. (marxen)
MARIA: Que en són d´educats aquests parell de bailets. Són tan macos. Els hi he dit que estiguin tranquils, però jo no ho estic gens. Vaig a preguntar-ho al meu home que deu estar dormint. Aquesta nit s´ha retirat tard. Quan volia anar a dormir ha hagut d´anar avisar al metge que la nena de cal Tranquil no s´els hi ha trobat bé.
NARRADOR: La Maria entra dins a preguntar al seu marit que en sap de tot això. Mentrestant es fa un silenci a la sala del cafè. Tots estan nerviosos i pensatius. No saben que dir mentres esperen impacients. La Maria torna tota sufocada.
MARIA: En Panxo diu que tots dos són fora de matinada. Més tard ha entrat la tramuntana i encara no han arribat. Ara està preparant el llum gros per posar-lo al balcó per quan es faci fosc. Cada dos per tres mira per la finestra i no els ha vist a venir. Diu que cada vegada sembla que han de sortir per darrera el piló de la Punta. Però res de res. No s´ha adormit encara. Ara entenc perque ens dieuen a Can Mai Tanques.
JOAN: No ho sabia que havien surtit. Ja es veien els senyals de tramuntana de bon matí. Segur que han sortit ?
MARIA: Si. El meu home els ha vist quan marxaven. Des d´aquí dalt els ha cridat perquè desistíssin d´anar-hi i es veu que no li han fet cas.
JOAN: Doncs han fet un disbarat. Es massa agoserat en Lluquet. Ara jo també estic intranquil.
MIQUELET: Tens raó, noi. I no entenc com en Rovelló l´ha seguit.
PERE: (Entrant) Uop! Que us passa , us veig nerviosos.
MARIA: El Freu i el Curru que han sortit amb la barca a calar i encara no han tornat.
JOAN: Hauríem de fer alguna cosa.
PERE: I que vols fer ? Si han estat capaços de surtir, seran capaços de tornar. El Freu és molt valent, si no s´espanta no li pot passar res. El mar no té secrets per a ell.
JOAN: El mar no, però el temps si.
PERE: Vinga Joan, mira que estar trist en una nit com aquesta! Va que en cantarem una.
MARIA: Tu també. Estem ben bé per cantar.
JOAN: La nit d´alegria deu ésser pels que no veuen el perill que corren els nostres amics.
PERE: Va no os poseu així, estic convençut que no els hi ha passat res i tornaran.
MARIA: Déu ho vulgui, fill.
NARRADOR: Tota aquesta estona, l´avi ha restat escoltant i callat. Però de sobte creu que és hora d´intervenir per calmar els nois
AVI: No havien d´haver surtit. Aquest és un altra petit secret del pescador. Però no us espanteu. Jo sé molts casos i no ha passat mai res.
JOAN: I que m´en dieu d´aquell cas de l´any 1900. Aquí davant mateix del nassos dels familiars s´en varen negar quatre.
JOSEP: Home tampoc siguis massa ...
AVI: El sabeu el cas d´en Berto ?
JOAN: No, no el sabem. Expliqueu-lo avi. Ens agrada sentir les anècdotes que us han passat a la gent més gran. Sempre s´en treu profit. Eh. nois ?
JOSEP: Si.
AVI: Doncs bé. En Berto i el seu cunyat eren al sardinal i es va girar un grop molt fort, amb uns llamps esgarrifosos. Amb aquestes que van sentir pudor de sofre...
MIQUELET: Devia ésser el dimoni.
JOAN: Calla tu !
AVI: Van veure una llumeta sobre el pal. Mireu si feia vent que es van obrir les portes de l´església de bat a bat. La gent patia per ells doncs eren en mar amb una barqueta que es deia "Justet". No va passar res. Aquell dia hi havia més gent en mar. En Llop mateix explica que quan van arribar, la platja era plena de gent esperant. A la que arribava una embarcació tothom ajudava a pujar-la amunt.
JOAN: Ostres ¡
MIQUELET: Molt bé avi, pero no compareu en Berto amb en Lluquet. Encara és massa jove per tenir la sang freda i no espantar-se.
AVI: Així és com s´aprèn. I no el sabeu el cas d´en Xicu Andreu ? Quan tenia uns 12 anys va anar a la barcada amb el seu pare i el seu germà. A rems fins a la platja de Sant Pere. De cop i volta una boira va tapar Roses. El seu pare, coneixedor dels secrets del pescador, va comprendre que allò seria una gropada. Efectivament, no van tenir quasi temps de recollir que un vent terrible els hi va tombar la vela. Treballs però van arribar. Tranquils que no pot passar res.
MIQUELET: Jo, ja estic més tranquil.
MARIA: Doncs jo no, fillets. I vos avi no els hi haurieu d´explicar res d´això.
PERE: Però mentres ens expliqui els casos en que no ha passat res...
AVI: I la vegada que el mal temps va agafar a Cala Padrosa en Mulei i l´Amparin ? Es van passar un parell d´hores anant d´un lloc a l´altre. Amb un cop de vent s´els va emportar el llum i un rem. Amb penes i treballs arribaven a l´Estartit a les vuit del matí.
JOAN: Jo m´en vaig amb bicicleta fins darrera la Casagran per si els veig.
JOSEP: Si. Anem-hi que a lo millor els veiem i podem ajudar-los anant-hi amb la Dolores. En Neron ja ens la deixarà.
MARIA: Nens que fa molt de vent i ara no ho perdem tot.
ACTE PRIMER
Quadre primer
MARIA, AVI, JOAN, JOSEP I MIQUELET
Cafè de Can Panxo del poble mariner de l’Escala
NARRADOR: Ens trobem al cafè de Can Panxo. El típic cafè mariner on s´hi apleguen els mariners de la vila. És un dia fred d´hivern amb una gropada de tramontana que fa basarda. La MARIA, la mestressa, està darrera la barra, netejant gots. Asseguts al costat d´una taula de marbre s´hi troben en JOAN i en JOSEP. Juguen al dominó. L´AVI està vora la finestra llegint el diari. En MIQUELET està fent un solitari en una altra taula.
JOAN: De tan en quan una tramuntanada així va bé. Neteja l´aire i podem fer una partideta. Si vinguessin en Lluquet i en Rovelló podríem fer una butifarradota.
JOSEP: Tinc una mandra. No sé si és aquest temps tan estrany o que .
MIQUELET: No és el temps. És aquesta mena de jocs tan avorrits. Perquè no en cantem una. Avui és Nitbona. Podríem cantar una cançó de taverna. Eh nois ?
JOAN: Sempre estàs de cantades, tu. Vas equivocar la carrera.
MIQUELET: Tens raó. Podríem cantar El meu avi o… (Canta Quan jo en tenia 4 anys…)
JOSEP: Calla, que ja en tenim prou amb el vendaval que fa ara només li falta ploure.
MARIA: Vinga, si en canteu una jo també m´hi afegiré.
JOAN: Si canteu m´en vaig!
MIQUELET: Tot ho espatlles tu.
JOSEP: Va no discutiu més. Sempre esteu com gat i gos. Ja no haurieu d´ésser germans.
AVI: Ai nens. Quan tingueu la meva edat us adonareu de les bestieses que feu i del que no val la pena discutir-se per això. Més valdria que parlessiu de la vostra feina, del mar. Us penseu que ho sabeu tot i encara no sabeu els més petits secrets del pescador. A veure tu, on està la cova d´en Pap ?
JOAN: Això deu caure entre la Punta del Milà i la Cova de la Sal.
MIQUELET: Va, home, va ¡ Està exactament entre la Punta del Xeric i el Port del Rei.
JOSEP: Jo com que no ho sé prefereixo no dir cap bestiesa.
MARIA: A mi com que el mar em fa tanta por i no he anat mai per la costa no sabia ni que existís una cova amb el nom de l´avi Papat.
AVI: Ho veieu, homes ! Un dia, si voleu, anirem amb la barca Grossa per tota la costa i us ensenyaré tots els indrets des de les Platges del Riuet fins la Foradada.
NARRADOR: S´obre la porta del cafè i entren un vailet i una nena molt atrafagats.
MIQUELET: On van l´hereu de Can Teru…
JOSEP: i la pubilla de Cal Curru ?
NEN: Perdoneu, sabeu si ja ha arribat el noi de cal Freu, en Rovelló ?
NENA: I el meu germà, en Lluquet ?
JOAN: No, no han vingut. Per cert que si vinguessin faríem la butifarra.
JOSEP: O el truc ¡
MIQUELET: La qüestió es jugar a cartes. Sóu més avorrits.
JOAN: I tu que feies fins ara. Solitaris ?
MIQUELET: Mira ! Mira!
JOSEP: Va no discutiu més. La Maria potser ho sabrà. Maria ! Maria!
MARIA: Què passa ?
JOAN: Aquests nens pregunten si ja han arribat el noi Freu i el noi Curru…
MARIA: Ai fills. Poc que ser res jo. Que han surtit ?
NENA: Crec que si, al menys no és a casa i la barca petita, la Marieta, no és a la platja.
NEN: Es que la mare pateix molt. Quan arribin els hi digui que vinguin tot seguit.
MARIA: No patiu que els hi diré. Au, vinga cap a casa. Eh! Que voleu una “grassiosa” ?
NEN: No gràcies…
NENA: … que la mare ens renyaria.
JOAN: Au va, que la mare no ho sabrà i la Maria us convida de bon cor.
MARIA: Veniu cap aquí, bebeu-la i corre cuita cap a casa vostra a tranquilitzar la mare. I esteu tranquils que en Lluquet és valent i segur que deuen estar recollits en una cala.
MIQUELET: En Lluquet si, però en Rovelló és més espantadís…
NEN: Que es bona !
NENA: I que dolça !.
NEN I NENA: Gràcies senyora Maria.
NEN: Que Déu li pagui.
NEN I NENA: Passi-ho be. (marxen)
MARIA: Que en són d´educats aquests parell de bailets. Són tan macos. Els hi he dit que estiguin tranquils, però jo no ho estic gens. Vaig a preguntar-ho al meu home que deu estar dormint. Aquesta nit s´ha retirat tard. Quan volia anar a dormir ha hagut d´anar avisar al metge que la nena de cal Tranquil no s´els hi ha trobat bé.
NARRADOR: La Maria entra dins a preguntar al seu marit que en sap de tot això. Mentrestant es fa un silenci a la sala del cafè. Tots estan nerviosos i pensatius. No saben que dir mentres esperen impacients. La Maria torna tota sufocada.
MARIA: En Panxo diu que tots dos són fora de matinada. Més tard ha entrat la tramuntana i encara no han arribat. Ara està preparant el llum gros per posar-lo al balcó per quan es faci fosc. Cada dos per tres mira per la finestra i no els ha vist a venir. Diu que cada vegada sembla que han de sortir per darrera el piló de la Punta. Però res de res. No s´ha adormit encara. Ara entenc perque ens dieuen a Can Mai Tanques.
JOAN: No ho sabia que havien surtit. Ja es veien els senyals de tramuntana de bon matí. Segur que han sortit ?
MARIA: Si. El meu home els ha vist quan marxaven. Des d´aquí dalt els ha cridat perquè desistíssin d´anar-hi i es veu que no li han fet cas.
JOAN: Doncs han fet un disbarat. Es massa agoserat en Lluquet. Ara jo també estic intranquil.
MIQUELET: Tens raó, noi. I no entenc com en Rovelló l´ha seguit.
PERE: (Entrant) Uop! Que us passa , us veig nerviosos.
MARIA: El Freu i el Curru que han sortit amb la barca a calar i encara no han tornat.
JOAN: Hauríem de fer alguna cosa.
PERE: I que vols fer ? Si han estat capaços de surtir, seran capaços de tornar. El Freu és molt valent, si no s´espanta no li pot passar res. El mar no té secrets per a ell.
JOAN: El mar no, però el temps si.
PERE: Vinga Joan, mira que estar trist en una nit com aquesta! Va que en cantarem una.
MARIA: Tu també. Estem ben bé per cantar.
JOAN: La nit d´alegria deu ésser pels que no veuen el perill que corren els nostres amics.
PERE: Va no os poseu així, estic convençut que no els hi ha passat res i tornaran.
MARIA: Déu ho vulgui, fill.
NARRADOR: Tota aquesta estona, l´avi ha restat escoltant i callat. Però de sobte creu que és hora d´intervenir per calmar els nois
AVI: No havien d´haver surtit. Aquest és un altra petit secret del pescador. Però no us espanteu. Jo sé molts casos i no ha passat mai res.
JOAN: I que m´en dieu d´aquell cas de l´any 1900. Aquí davant mateix del nassos dels familiars s´en varen negar quatre.
JOSEP: Home tampoc siguis massa ...
AVI: El sabeu el cas d´en Berto ?
JOAN: No, no el sabem. Expliqueu-lo avi. Ens agrada sentir les anècdotes que us han passat a la gent més gran. Sempre s´en treu profit. Eh. nois ?
JOSEP: Si.
AVI: Doncs bé. En Berto i el seu cunyat eren al sardinal i es va girar un grop molt fort, amb uns llamps esgarrifosos. Amb aquestes que van sentir pudor de sofre...
MIQUELET: Devia ésser el dimoni.
JOAN: Calla tu !
AVI: Van veure una llumeta sobre el pal. Mireu si feia vent que es van obrir les portes de l´església de bat a bat. La gent patia per ells doncs eren en mar amb una barqueta que es deia "Justet". No va passar res. Aquell dia hi havia més gent en mar. En Llop mateix explica que quan van arribar, la platja era plena de gent esperant. A la que arribava una embarcació tothom ajudava a pujar-la amunt.
JOAN: Ostres ¡
MIQUELET: Molt bé avi, pero no compareu en Berto amb en Lluquet. Encara és massa jove per tenir la sang freda i no espantar-se.
AVI: Així és com s´aprèn. I no el sabeu el cas d´en Xicu Andreu ? Quan tenia uns 12 anys va anar a la barcada amb el seu pare i el seu germà. A rems fins a la platja de Sant Pere. De cop i volta una boira va tapar Roses. El seu pare, coneixedor dels secrets del pescador, va comprendre que allò seria una gropada. Efectivament, no van tenir quasi temps de recollir que un vent terrible els hi va tombar la vela. Treballs però van arribar. Tranquils que no pot passar res.
MIQUELET: Jo, ja estic més tranquil.
MARIA: Doncs jo no, fillets. I vos avi no els hi haurieu d´explicar res d´això.
PERE: Però mentres ens expliqui els casos en que no ha passat res...
AVI: I la vegada que el mal temps va agafar a Cala Padrosa en Mulei i l´Amparin ? Es van passar un parell d´hores anant d´un lloc a l´altre. Amb un cop de vent s´els va emportar el llum i un rem. Amb penes i treballs arribaven a l´Estartit a les vuit del matí.
JOAN: Jo m´en vaig amb bicicleta fins darrera la Casagran per si els veig.
JOSEP: Si. Anem-hi que a lo millor els veiem i podem ajudar-los anant-hi amb la Dolores. En Neron ja ens la deixarà.
MARIA: Nens que fa molt de vent i ara no ho perdem tot.