Amb la mort d’en Francesc Sala i Sastre més conegut per en Xiquet ens ha deixat un fidel oient del programa Torna-la a tocar, Sam, un aimant i professional de la música però per sobre de tot una gran persona que encomanava la seva simpatía, amb un to d’ironia afable, en definitiva un gentelman amb carácter bromístic tant necessari en aquests temps tan tumultuosos.
La seva puntualitat en el dinar era compatible amb el seu cafetó i el seu puret a una hora no gens habitual. I el feia present assegut a la terrassa del Pelly tot departint xerrada amigable amb algun altre client (que segur en aquells moments feia el vermut) o amb els que passàvem pel carrer i que encara teníem suficient temps d’anar a fer qualsevol encàrrec abans de l’àpat. Potser pensava que si dinava ben d’hora, ben d’hora era imparable. I així ho semblava, doncs a la seva edat tenia una energía envejable.
Conegut des de quan jo era petit quan passava per la vorera de la plaça, davant de casa meva tot anant al treball de fusteria de Can Lluís de la Lissa (en Josep Colomeda).
Ben coneguda va ser la seva afició pel futbol local. En multitut de fotografíes figura acompanyant l’equip. Encara conservo la carta que va escriure, a través d’un diari de l’època, a un ex àrbitre internacional, Don Pedro Escartín.
En la seva vessant musical, component de La Principal de l’Escala des de la seva represa l’any 1946 com a 2on. fiscorn a les sardanes, 1er. violí en els concerts i piano en els balls.
Gran "aimant" de les melodies d'orquestra i de la música de jazz. Un Glenn Miller empedreït.
Si el meu programa no tractava d’aquest tipus de música ja no li agradava massa. I m’ho feia saber: - Fa dies que no poses música orquestral. I quasi mai poses jazz !, en un to de crítica constructiva. La meva resposta era donar-li la raó (la tenia). La setmana següent en Sam oferia un programa de música instrumental. Amb el tema jazz no li vaig fer cas. No és una música que domini gaire, per no dir gens, i em sembla seria una falta de respecte dedicar un sols programa a aquest tipus de música tan complexa.
Hi ha gent que està molt més qualificada en aquesta vessant musical.
D’aquesta vessant en guardo un parell de cintes de casset d’interpretacions seves al teclat i un munt de discos de la seva música preferida i de la qual n’he extret el repertori del programa musical Torna-la a tocar, Sam dedicat.
El seu tarannà definit abans (afabilitat, bromista, irònic simpàtic) el va portar fins a Ràdio l’Escala formant part del grup Els tres Tenors, un "trio" que (malgrat sembli pel seu nom un grup musical, no ho era) ens alegrava setmanalment les tertúlies de Ràdio l'Escala amb les seves xerrades controvertides, majoria de vegades oposades, dificílment reconciliables. Ens ho passàvem bé. Els trobem a faltar.
Es trobarà amb els seus companys de cobla i de ben segur que organitzareu un concert celestial.
Ens has deixat en el sentit físic mai en el sentimental. Ningú ens deixa. Sempre ens queda en el record el propi tarannà de cadascú i sobretot en el cor, per petit que sigui, sempre hi tenen cabuda totes les persones de les quals en tenim una bona i gran remembrança .Des d’ara el "cel musical" acull una altra persona inoblidable. El teu nom (com dèia fa poc en el comiat d’en Pere) també estarà forjat per sempre en la humil però entranyable història d’intèrprets musicals del nostre poble: L’Escala.
La seva puntualitat en el dinar era compatible amb el seu cafetó i el seu puret a una hora no gens habitual. I el feia present assegut a la terrassa del Pelly tot departint xerrada amigable amb algun altre client (que segur en aquells moments feia el vermut) o amb els que passàvem pel carrer i que encara teníem suficient temps d’anar a fer qualsevol encàrrec abans de l’àpat. Potser pensava que si dinava ben d’hora, ben d’hora era imparable. I així ho semblava, doncs a la seva edat tenia una energía envejable.
Conegut des de quan jo era petit quan passava per la vorera de la plaça, davant de casa meva tot anant al treball de fusteria de Can Lluís de la Lissa (en Josep Colomeda).
Ben coneguda va ser la seva afició pel futbol local. En multitut de fotografíes figura acompanyant l’equip. Encara conservo la carta que va escriure, a través d’un diari de l’època, a un ex àrbitre internacional, Don Pedro Escartín.
En la seva vessant musical, component de La Principal de l’Escala des de la seva represa l’any 1946 com a 2on. fiscorn a les sardanes, 1er. violí en els concerts i piano en els balls.
Gran "aimant" de les melodies d'orquestra i de la música de jazz. Un Glenn Miller empedreït.
Si el meu programa no tractava d’aquest tipus de música ja no li agradava massa. I m’ho feia saber: - Fa dies que no poses música orquestral. I quasi mai poses jazz !, en un to de crítica constructiva. La meva resposta era donar-li la raó (la tenia). La setmana següent en Sam oferia un programa de música instrumental. Amb el tema jazz no li vaig fer cas. No és una música que domini gaire, per no dir gens, i em sembla seria una falta de respecte dedicar un sols programa a aquest tipus de música tan complexa.
Hi ha gent que està molt més qualificada en aquesta vessant musical.
D’aquesta vessant en guardo un parell de cintes de casset d’interpretacions seves al teclat i un munt de discos de la seva música preferida i de la qual n’he extret el repertori del programa musical Torna-la a tocar, Sam dedicat.
El seu tarannà definit abans (afabilitat, bromista, irònic simpàtic) el va portar fins a Ràdio l’Escala formant part del grup Els tres Tenors, un "trio" que (malgrat sembli pel seu nom un grup musical, no ho era) ens alegrava setmanalment les tertúlies de Ràdio l'Escala amb les seves xerrades controvertides, majoria de vegades oposades, dificílment reconciliables. Ens ho passàvem bé. Els trobem a faltar.
Es trobarà amb els seus companys de cobla i de ben segur que organitzareu un concert celestial.
Ens has deixat en el sentit físic mai en el sentimental. Ningú ens deixa. Sempre ens queda en el record el propi tarannà de cadascú i sobretot en el cor, per petit que sigui, sempre hi tenen cabuda totes les persones de les quals en tenim una bona i gran remembrança .Des d’ara el "cel musical" acull una altra persona inoblidable. El teu nom (com dèia fa poc en el comiat d’en Pere) també estarà forjat per sempre en la humil però entranyable història d’intèrprets musicals del nostre poble: L’Escala.