Segons explicava en Joanet Ballesta (Calafat): "Un dels trets més sobressortints del caràcter escalenc, el que sense cap dubte marca i dóna més relleu a la personalitat vilatana, és aquest bon humor, agressiu i pintoresc a la vegada i del qual se´n desprèn una mena de barreja de condescendència i de tant-se-me'n-dóna, prova palesa d´una superioritat indiscutible, que el porta irresistiblement a la facècia i que sense donar-te´n compte i encara que prenguis totes les precaucions imaginables, et juga una mala passada que et fa posar els cabells de punta i que fins i tot, rebotiries el cap per les parets. Posseïts tots d´un sà optimisme; amb aquell tarannà mitja figa i mig raïm, que no saps per on agafar-los, els escalencs et fan una broma, com aquell que no hi toca; t´encasten una mentida; t´encolomen una història, de padre y muy señor mio, amb tanta tranquil.litat i amb aquell seriós que solament en poden fer ús aquelles persones que no han trencat mai cap olla ni cap topí, que tu, inconscienment hi caus de quatre potes, vaja que te l'empasses sense mastegar. I que no cal que t'hi capfiquis ni que t'ho prenguis a la valenta, baladrejant que faràs o deixaràs de fer i que és a la cantonada que els esperes car a l'Escala això està formalment prohibit, tal com t'ho conto. El caràcter escalenc no permet pas aquells trasbalçaments massa profunds que podrien fer tornar el vi agre i si quan t'ensarronen o te'n fan una d'una mica pesada, tu acceptes la cosa amb filosòfica resignació i somrius encara amb bonhomia, bo i murmurant: - Bah ! Què hi farem ! Si ho volen així... aleshores, amb molts miraments et deixen de banda, perquè com que no tenen cap pèl de tontos, tot seguit es donen compte que amb tu no hi ha res a fer i que... vaja, que potser anant per llana, sortirien esquilats; però si per cas vols fer el viu i et vols donar uns aires de persona que la sap llarga i que havent corregut la Ceca, la Meca i la Vall d'Andorra, els hi pot donar milers de voltes sense que l´atrapin mai desprevingut, aleshores, ai fill meu ! et posen l'ull a sobre, aquest ull clínic, infalible, tant ptopi i tant únic i t'engalten un motiu que, facis el que facis, ja ningú te'l treu del damunt.
Perquè, si no ho sabieu, els motius són precisament la flaca dels escalencs que es tenen per tals i que volen honorar el nom que porten i tenen una predilecció ben marcada, són d'aquelles coses que ho porten a la massa de les sangs, i no d'ara, creieu-me, sinó d´ahir, d'abans i de sempre i es pot dir que, al córrer del temps, aquesta dèria s´ha identificat tant amb ,la personalitat vilatana, que avui ja no hi ha ningú, allò que se'n diu ningú, tant si són vells com joves, grans com petits, intel.ligents com tontos, forts o desnarits, que no siguin capaços de posar-te'n un; però, parlem-ne ! eh ?, parlem-ne !, posar-te'l amb tota la gràcia i justesa, amb aquella justesa i precissió com sols poden fer-ho els que verdaderament hi tenen la mà trencada. Perquè posar un motiu perquè sí, sense solta ni volta, no més perquè t'ha sortit així a la punta de la llengua, no té cap importància i està a l'abast de tothom; el que cal és saber endevinar en la persona escollida, el punt dolç, la tara, el vici o el defecte, per tal d'aplicar el motiu pertinent, i en això, creieu-me si voleu i si no em voleu creure tant se me´n dóna, els escalencs som uns verdaders mestres".
Perquè, si no ho sabieu, els motius són precisament la flaca dels escalencs que es tenen per tals i que volen honorar el nom que porten i tenen una predilecció ben marcada, són d'aquelles coses que ho porten a la massa de les sangs, i no d'ara, creieu-me, sinó d´ahir, d'abans i de sempre i es pot dir que, al córrer del temps, aquesta dèria s´ha identificat tant amb ,la personalitat vilatana, que avui ja no hi ha ningú, allò que se'n diu ningú, tant si són vells com joves, grans com petits, intel.ligents com tontos, forts o desnarits, que no siguin capaços de posar-te'n un; però, parlem-ne ! eh ?, parlem-ne !, posar-te'l amb tota la gràcia i justesa, amb aquella justesa i precissió com sols poden fer-ho els que verdaderament hi tenen la mà trencada. Perquè posar un motiu perquè sí, sense solta ni volta, no més perquè t'ha sortit així a la punta de la llengua, no té cap importància i està a l'abast de tothom; el que cal és saber endevinar en la persona escollida, el punt dolç, la tara, el vici o el defecte, per tal d'aplicar el motiu pertinent, i en això, creieu-me si voleu i si no em voleu creure tant se me´n dóna, els escalencs som uns verdaders mestres".
MOTIUS
Garranyol
Xiquet
Xaxu
Nota: Són un exemple. N'hi ha ha molt més. En tinc comptabilitzats prop de 1900. Alguns són ofensius. Si la mateixa persona dóna autorització serà publicat.
Garranyol
Xiquet
Xaxu
Nota: Són un exemple. N'hi ha ha molt més. En tinc comptabilitzats prop de 1900. Alguns són ofensius. Si la mateixa persona dóna autorització serà publicat.
